La esclavitud en Barcelona a fines de la Edad Media (1479-1516). El impacto de la primera trata atlántica en un mercado tradicional de esclavos [Fitxer informàtic]
/ [tesi doctoral de Iván Armenteros Martínez ; dirigida per: Roser Salicrú i Josep Hernando Delgado]
Armenteros Martínez, Iván[Barcelona] : Universitat de Barcelona, DL 2012
Dirigida per: Salicrú i Lluch, Roser; Hernando i Delgado, Josep. Universitat de Barcelona. Departament de Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2012
1 fitxer informàtic (1227 p.)
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar i avaluar, des d'una perspectiva demogràfica, econòmica i social, l'impacta d'un nou model d'esclavitud, el de la primera tracta negrera, en un mercat tradicional d'esclaus arrelat en l'experiència medieval, però adaptat al context atlàntic. Com moltes altres ciutats ibèriques, Barcelona va viure l'arribada d'un nou grup de població fins llavors desconegut, l'esclau negre procedent de les costes mauritanes, senegambianes i guineanes, i l'abrupta desaparició dels qui havien estat captius en les comunitats del Mediterrani occidental cristià des de mitjan segle XIV, dones i homes orientals, eslaus i balcànics. I tot això en un període, el regnat de Ferran II (1479-1516), en el qual l'arribada intermitent de captius musulmans es va mantenir constant, únicament estimulada després de les conquestes de Granada, Bugía, Orà i Trípoli, fent dels sarraïns el segon col·lectiu en importància numèrica entre les poblacions esclaves de les principals ciutats ibèriques. La recerca es divideix en dos volums. El segon recull bona part de la documentació utilitzada per a l'elaboració d'aquest treball, tant en forma de regento com incloent les transcripcions dels textos més significatius. Per la seva banda, el primer volum s'estructura en dues meitats. La primera aborda el desenvolupament de l'esclavitud a Europa occidental des de l'antiguitat clàssica fins a la irrupció de la tracta negrera, analitzant diversos aspectes que ajuden a comprendre l'evolució de l'esclavitud des d'una perspectiva diacrònica en la qual no va haver-hi ruptures però sí modificacions substancials. La segona part es dedica a l'anàlisi del fenomen de l'esclavitud en la Barcelona del renaixement. Partint d'una visió de conjunt sobre el desenvolupament de l'esclavitud durant els segles XIV i XV, i després d'abordar les conseqüències econòmiques, socials i polítiques de la guerra civil catalana (1462-1472), així com els efectes de la política fernandina que conduiria cap a la recuperació econòmica, aquesta segona part estudia el model d'esclavitud desenvolupat en la Barcelona de finals de l'Edat Mitjana des de diverses perspectives.
